Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a l'amagat amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
Llegeix-ne un fragment aquí
Llegeix-ne un fragment aquí
Tràiler de l'adaptació de la novel·la al cinema
Emprendades, d’Oti Corona, una novel·la d’apoderament femení a dues veus i en dues èpoques de la història d’Eivissa.
Per les festes de les Pitiüses és molt normal veure emprendades a les ballades. Però aquest conjunt de joies no sempre s’ha pogut mostrar amb tranquil·litat. De fet, durant la Guerra Civil moltes pageses es van veure obligades a amagar-les, si no volien entregar-les als militars. N’Otilia Corona, autora del llibre Emprendades, s’ha retrobat amb una de les dones que va inspirar la seva novel·la, na Margalida Bonet.
https://teftv.com/2019/08/16/14-08-2019-emprendades/
Entrevista a l'autora:
https://www.diariodeibiza.es/cultura/mola/2019/01/16/em-fa-perdi-tracte-amb/1041244.html
Eivissa negra, Jesús Ballesteros.
Obra guanyadora de la XVI edició del Premi de relats curts Joan Castelló, que promou el Consell Insular d’Eivissa. En aquestes set històries, l'autor vol donar visibilitat a l'Eivissa que o no volem veure o li giram l'esquena a través de "col·lectius maltractats" actualment, en especial el de les dones.
