“Les llengües haurien de relacionar-se com una xarxa i no com una jerarquia”.
“Les llengües sonen com els instruments musicals i creen una harmonia”.
“Totes les llengües tenen dret a sonar en l’orquestra de la literatura”.
“Les llengües sonen com els instruments musicals i creen una harmonia”.
“Totes les llengües tenen dret a sonar en l’orquestra de la literatura”.
Aquesta cançó, composada per Clara Peya i lletra adaptada per Alicia Serrat, surt al conte publicat per Raig Verd, La revolució vertical. El conte original és de Ngugi wa Thiong'o: The upright revolution i va ser escrit en kikuiu: "Ituĩka Rĩa Mũrũngarũ: Kana Kĩrĩa Gĩtũmaga Andũ Mathiĩ Marũngiĩ".
La revolució vertical és una faula africana d’estil clàssic escrita en kikuiu i traduïda a més de vuitana llengües arreu del món. Un homenatge a la tradició de la literatura oral i d’aquell màgic moment compartit que suposa llegir als altres. El conte narra la formació del cos humà com una discussió entre les seves parts. Braços i cames voldran demostrar que són els més importants en una competició que tindrà com a testimonis tots els animals. Els animals els prendran per bojos, i les altres parts del cos voldran dir-hi la seva. Com acabarà tot?
