Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
divendres, 27 de gener del 2023
diumenge, 6 de març del 2022
Antònia Vicens, 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Aigua
La mort només es deixa veure quan surt a robar l’aire
que respirem.
El pare l’havia clissada desendollant-li
l’inhalador a través de les mans
finíssimes d’una metgessa jove.
Però jo
només veia un home acabat que volia fugir
del seu llit de dolor.
Va dir-me me’n vaig
el pare.
A on? vaig demanar jo.
No ho sé però me’n vaig
va dir el pare.
Què vols que et prepari? vaig demanar jo.
Aigua
va dir el pare.
Una llesca de pa? vaig demanar jo.
Aigua
va repetir el pare.
T’hi poso qualque peix? vaig demanar jo.
Ja vindran tot sols els peixos
només vull aigua.
Més informació: Poeteca
diumenge, 2 de gener del 2022
dimarts, 19 de gener del 2021
Centenari de l'escriptora Patricia Highsmith
Patricia Higsmith Patricia Highsmith va néixer el 19 de gener de 1921 a Texas i va morir el 4 de febrer del 1995 a Suïssa.
Recordem un dels noms més reputats de la novel·la negra del segle XX llegint un dels seus Petits contes misògins, una antologia en què el tema de fons de cada història és l'abús de les dones, i en què fa una crítica severa a la doble moral.
Amb aquest llibre va néixer, el 1991, el primer espectacle de la Companyia T de Teatre. Veiem com les actrius van dur fins a l'extrem la perfecció neuròtica d'aquest conte.Clica sobre el títol per llegir el conte: La perfeccionistaVegeu-ne la versió teatral de T de Teatre:1a part:
2a part:
dissabte, 12 de desembre del 2020
"El conte de Nadal de l’Auggie Wren" de Paul Auster
Quan Paul Auster rep l’encàrrec d’escriure un conte de Nadal per publicar al New York Times, s’adona que s’ha ficat en un embolic. Com escriure un conte de Nadal sense caure en arguments ridículs, amb sentiments ensucradíssims i personatges embafadors?
És l’Auggie Wren, que regenta un estanc a Brooklyn, qui li donarà la solució: «Si em convides a dinar, amic meu, t’explicaré el millor conte de Nadal que hagis sentit mai. I t’asseguro que fins a l’última paraula és veritat.»
Aquí podeu llegir aquest conte complet:
La pel·lícula Smoke és una adaptació d'aquest conte.
dimecres, 22 d’abril del 2020
Centenari de Gianni Rodari
Enguany se celebra el centenari del naixement de l'escriptor Gianni Rodari.
Aquí teniu la lectura d'alguns dels seus contes..
Més contes de Gianni Rodari:
Aquí teniu la lectura d'alguns dels seus contes..
Més contes de Gianni Rodari:
Per Sant Jordi llegim contes!
Què hi podríem fer?
Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?
Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevar-se, va comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort van tenir dels coneixements paranormals d’un farmacèutic (el nom del qual em callo a petició de l’interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.
Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia.
Aquí podeu llegir més contes de Pere Calders:
dimarts, 21 d’abril del 2020
Recomanacions literàries
Aquí us deixam dues recomanacions literàries i us animam a compartir les vostres.
divendres, 17 d’abril del 2020
23 d'abril, Sant Jordi, Dia del llibre i la rosa!
"A vegades un mes passa molt de pressa. Si el mes és un abril boig, amb flors i pluges i núvols i matins radiants i càlids, més. De pressa! Tant que, a primer de maig, s'han badat totes les roses i, amb l'alegria de les flors, els dies no compten."
(Aloma, Mercè Rodoreda)
dissabte, 1 de febrer del 2020
Llibre-disc "Sota el firmament": poemes musicats de Joan Salvat-Papasseit
En aquest llibre-disc es musiquen poemes del poeta Joan Salvat-Papasseit. Aquí pots llegir-ne i escoltar-ne tres:
dissabte, 28 de setembre del 2019
Lectures recomanades
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a l'amagat amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
Llegeix-ne un fragment aquí
Llegeix-ne un fragment aquí
Tràiler de l'adaptació de la novel·la al cinema
Emprendades, d’Oti Corona, una novel·la d’apoderament femení a dues veus i en dues èpoques de la història d’Eivissa.
Per les festes de les Pitiüses és molt normal veure emprendades a les ballades. Però aquest conjunt de joies no sempre s’ha pogut mostrar amb tranquil·litat. De fet, durant la Guerra Civil moltes pageses es van veure obligades a amagar-les, si no volien entregar-les als militars. N’Otilia Corona, autora del llibre Emprendades, s’ha retrobat amb una de les dones que va inspirar la seva novel·la, na Margalida Bonet.
https://teftv.com/2019/08/16/14-08-2019-emprendades/
Entrevista a l'autora:
https://www.diariodeibiza.es/cultura/mola/2019/01/16/em-fa-perdi-tracte-amb/1041244.html
Eivissa negra, Jesús Ballesteros.
Obra guanyadora de la XVI edició del Premi de relats curts Joan Castelló, que promou el Consell Insular d’Eivissa. En aquestes set històries, l'autor vol donar visibilitat a l'Eivissa que o no volem veure o li giram l'esquena a través de "col·lectius maltractats" actualment, en especial el de les dones.
dilluns, 22 d’abril del 2019
Celebrem el Dia de Sant Jordi!
Cada 23 d'abril, diada de Sant Jordi, es recorda la mort de Jordi de Capadòcia el 23 d'abril de l'any 303. A més de Catalunya, Sant Jordi és el patró de d'Aragó, Anglaterra, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària i Portugal.
Des de 1996, el 23 d'abril també ha estat declarat Dia Internacional del Llibre per la UNESCO.
La llegenda explica que al poble de Montblanc hi havia un drac que destrossava tot el regne. Per evitar tants atacs, el poble va decidir portar una persona cada dia perquè se la mengés el drac i així evitar altres mals. Cada dia se sortejava quina persona seria portada a la cova del drac. Un dia, del sorteig va sortir el nom de la princesa, que es va mostrar disposada a anar-hi, tot i que van sorgir molts voluntaris per ocupar el seu lloc. Quan va arribar al cau on vivia el monstre i estava a punt de ser devorada, va aparèixer Sant Jordi i la va rescatar. Sant Jordi va matar el drac clavant-li una espasa al cor i de la sang que en va sortir va néixer un roser.
La Diada de Sant Jordi també es coneix com al Dia dels enamorats i les persones s'intercanvien i regalen roses i llibres amb les persones que s'estimen, en record a aquesta llegenda popular.
 |
| Poema de Lola Casas |
Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà!
Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta!
Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins!
Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on venen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!
Joana Raspall |
| Joan Brossa |
dijous, 21 de març del 2019
Primavera
Celebram el Dia Mundial de la Poesia i l'arribada de la primavera amb aquest poema de Miquel Martí i Pol.
dilluns, 27 d’agost del 2018
La catedral del mar, sèrie en català a partir de la novel·la homònima d'Ildefons Falcones
TV3 estrena la sèrie "La catedral del mar", a partir de la novel·la homònima d'Ildefonso Falcones. Venjança, amor i traïció en la Barcelona del segle XIV.
La novel·la històrica de Falcones ha captivat lectors d'arreu del món (ha estat publicada a més de 40 països i traduïda a més de 15 idiomes).
Una catedral construïda pel poble i per al poble a la Barcelona medieval és l'escenari d'una trepidant història d'intriga, violència i passió.
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en un moment de màxima prosperitat, ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, i els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç dels altres, el temple marià més gran conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en un ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure.
El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la mar, que el portarà de la misèria dels fugitius a la noblesa i la riquesa. Però amb aquesta posició privilegiada també arriba l'enveja d'altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició...
diumenge, 12 d’agost del 2018
Podcast:Tor, tretze cases i tres morts
Després de l'èxit del "30 minuts" i de la novel·la, Carles Porta torna a relatar en un podcast els crims de la muntanya maleïda.
Un poble de només tretze cases amb tres assassinats. Des de fa més de cent anys, els veïns de Tor es barallen per la propietat d'una de les finques privades més grans de Catalunya. El periodista Carles Porta va investigar la història d'aquest indret remot del Pirineu i en va fer un reportatge "30 minuts" i la novel·la "Tor, tretze cases i tres morts".
Vint anys després del reportatge i una dècada després de l'èxit del llibre, la sang de Tor arriba a Catalunya Ràdio en format podcast.
La primera sèrie de no-ficció de la ràdio en català aporta detalls inèdits d'un crim encara sense responsables. En aquest enllaç podeu escoltar els capítols de la sèrie:
dijous, 1 de març del 2018
Any M. Aurèlia Capmany
L’any 2018 també es commemoren els 100 anys del naixement de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), novel·lista, dramaturga, assagista, traductora, activista cultural, antifranquista i feminista.
Ara que celebrarem el Dia de la Dona la recordam especialment amb un dels seus textos:
"Potser no llegiràs aquesta carta si començo advertint-te que he comès un assassinat. Et preguntaràs, potser, per què jo, una assassina, tinc el desvergonyiment de tutejar-te com si forméssim part del mateix medi, de la mateixa família, de la mateixa estructura moral. Comprenc la teva sorpresa; però, si fas el cor fort i segueixes llegint, t’adonaràs que entre tu i jo no hi ha altra diferència que aquesta: tu no has comès l’assassinat. I aquesta carta et va adreçada per convèncer-te, per aconseguir que tu esdevinguis també una assassina..."
Ara que celebrarem el Dia de la Dona la recordam especialment amb un dels seus textos:
"Potser no llegiràs aquesta carta si començo advertint-te que he comès un assassinat. Et preguntaràs, potser, per què jo, una assassina, tinc el desvergonyiment de tutejar-te com si forméssim part del mateix medi, de la mateixa família, de la mateixa estructura moral. Comprenc la teva sorpresa; però, si fas el cor fort i segueixes llegint, t’adonaràs que entre tu i jo no hi ha altra diferència que aquesta: tu no has comès l’assassinat. I aquesta carta et va adreçada per convèncer-te, per aconseguir que tu esdevinguis també una assassina..."
("D'una assassina a una dona de bé", dins del llibre Cartes impertinents)
Cartes impertinents
"Vaig somriure, doncs, una vegada més, i vaig dir-li:
- Ets tan comprensiu! No sé pas per què porto una vida tan inútil.
I en aquell moment, l'àngel de la llar, satisfet, em mirava, des de l'altre cantó de la sala, des del fons del mirall.
No vaig deixar de somriure, ni de fer la veu dolça, perquè no volia que aquell endimoniat àngel de la llar se m'escapés. Havia comprès que si deixava de somriure desapareixeria. Mai no havia estat tan amable com aquells dies. Em sentia a mi mateixa dient: «Sí estimat... Sí, estimat», com en les traduccions de les novel·les angleses. Somrient així vaig perseguir el meu àngel per tots els racons de la casa. I una tarda, una de les tardes més avorrides de la meva vida, mentre el meu marit feia migdiada, bo i assegut a la butaca, vaig veure l'àngel estintolat a la paret, entre la televisió i el cove de la roba neta. Vaig fer un salt elàstic i vaig engrapar-li just el coll. Vaig prémer fort, amb tota la meva ànima i vaig veure, amb els meus propis ulls esverats, com l'àngel es fonia. Hi va haver una lleugera escampadissa de plomes, res més. Quan el meu marit es va despertar em va dir:
- Ja t'ho deia jo, que s'havien de recosir aquests coixins.
- I tant -vaig contestar-. Els homes de la casa haureu d'apuntar-vos a un curs de recosir coixins, estimat.
L'«estimat» em quedava com un tic nerviós que ja quasi ha desaparegut del tot.
He de confessar que, al primer moment, em vaig sentir una mica desemparada. Sense el meu somriure habitual i sense la meva contesta amable, havia de resoldre a cada instant què contestaria, quina havia de ser la meva opinió.
- Com has canviat! -em deien parents i amics.
Al primer reclam del marit ja vaig saber contestar-li:
-Tinc una feina urgent, amor meu. Quan acabi estaré per tu.
I quan arriben els meus fills de col·legi els dic:
- Quan truquin per telèfon, pregunteu primer de part de qui, i si no és ningú de la llista digueu que no hi sóc. I ara tanqueu la porta, tresors de la mareta.
Em queden encara frases fetes dels vells temps d'amabilitat, però ja no sóc dolça i comprensiva, i he recobrat a poc a poc el meu propi rostre. Cada u hi diu la seva, és clar, i hi ha qui afirma que m'he tornat insuportable. Però em suporten, naturalment, com jo abans els suportava.
Aplica't la història, senyora de bé, i creu-me: si vols fer alguna cosa de bo en aquest món, i no et resignes a ser un esbós de persona, assassina l'àngel de la llar; només així començaràs a viure."
Vinyetes extretes del llibre "Dona, doneta, donota" de M.Aurèlia Capmany (amb il·lustracions d'Avel·lí Artís Gener).
dimarts, 14 de febrer del 2017
diumenge, 17 d’abril del 2016
dissabte, 9 d’abril del 2016
Us animau a escriure un microrelat?
Aquí teniu una selecció de contes curts d'un dels gran contistes de la literatura catalana, Pere Calders.
diumenge, 3 d’abril del 2016
Literatura digital catalana
Generador de poemes catalans
El prodigi d'un poema (Isabel Maria Serra)
ABCedari. Un joia solidària (Assumpta Grabolosa)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)