diumenge, 6 de març del 2022

Antònia Vicens, 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes



Aigua

La mort només es deixa veure quan surt a robar l’aire
que respirem. 

El pare l’havia clissada desendollant-li
l’inhalador a través de les mans
finíssimes d’una metgessa jove. 

Però jo
només veia un home acabat que volia fugir
del seu llit de dolor. 

Va dir-me me’n vaig
el pare. 
A on? vaig demanar jo. 
No ho sé però me’n vaig
va dir el pare. 
Què vols que et prepari? vaig demanar jo. 
Aigua
va dir el pare. 
Una llesca de pa? vaig demanar jo. 
Aigua
va repetir el pare. 
T’hi poso qualque peix? vaig demanar jo. 
Ja vindran tot sols els peixos
                                       només vull aigua. 

Més informació: Poeteca



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada