dimecres, 20 de desembre del 2017

Cantam nadales i feim cagar el tió

A la classe de català A2 hem cantat algunes nadales. Gràcies, Elena Prokhorova, pel petit concert que ens has fet!


I també hem fet cagar el tió!

Català B1

diumenge, 17 de desembre del 2017

I si hagués estat nena?


Comprova si ho has fet bé: Solució

Salsa de Nadal

Aquestes són unes postres eivissenques típiques del Nadal, molt antigues, de les quals no es coneix gaire bé el seu origen, encara que es creu que és àrab. A Eivissa cada família la prepara segons la seva pròpia recepta, que és diferent d’una casa a l’altra, i sempre es fa en quantitat suficient perquè duri totes les festes. 
 Els ingredients poden resultar una mica estranys per algú que no coneix aquesta recepta, però la seva barreja produeix una crema molt saborosa que es menja acompanyada d’un pa de pessic amb batafaluga i que s’anomena bescuit o coc de Nadal.

Ingredients:
  • 1 quilo d’ametlles
  • 8-9 ous
  • 6 litres aproximadament de brou colat.
  • sal
  • 1 quilo i mig o dos de sucre
  • canyella
  • safrà
  • pebre
  • clavell, totespècia (optatiu, segons els gustos)
  • mel
Preparació:
  1. S'han d'escaldar les ametlles i pelar-les. Cal torrar-les al forn a temperatura molt baixa. S'ha de vigilar de no cremar-les i triturar-les fins a obtenir una pasta.
  2. En una safata s'han de barrejar els ous d’un en un amb la pasta de l’ametlla. Aquesta barreja es pot fer amb uns dies d’antelació. Cal inclinar la safata perquè deixi anar l’oli de les ametlles. (Antigament hi havia gent que el recollia i el guardava a la nevera perquè deia que anava molt bé per als cops.)
  3. Damunt d'una olla prou gran s'ha de posar un colador de forats grans i fer passar la barreja d’ametlla i ou amb el brou, fins que passi tot.
  4. S'ha de posar al foc i remenar amb una cullera de fusta fins que bulli.  Llavors (sense deixar mai de remenar cap al mateix costat perquè no es talli) cal anar afegint a la salsa el sucre, la sal, la canyella, la mel, el safrà, el pebre i les espècies a poc a poc. Cal anar tastant la salsa perquè les quantitats depenen del gust de cadascú)
  5. S'ha de deixar coure una hora i mitja o dues hores aproximadament fins que la salsa estorni espessa i quedi tot lligat.
  6. Per consevar bé la salsa (i també cada vegada que se'n vol menjar) cal bullir-la cada dia. Com que amb el pas dels dies la salsa es va tornant més espessa, quan es bull es pot aclarir amb una mica de brou o aigua.
  7. S'ha de servir en una escudella i acompanyat del bescuit o coc.
BON PROFIT!

Adaptació de la recepta del blog Dit i fet

Decoracions nadalenques

Ja t'ho faràs: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ja-tho-faras/decoracions-nadalenques/video/5709322/
Garlandes amb pinyes del bosc i boles de Nadal artesanals.

Ja t'ho faràs especial Nadal

Fer cagar el tió

El tió
El tió de Nadal, la soca, la xoca, el tronc o simplement el tió; però no el 'cagatió', que és una forma molt popular d'anomenar-lo i és incorrecta. Aquest tronc té molts noms i moltes formes, i és que al cap i a la fi és un tros de fusta i la mare natura decideix quina forma li vol donar.
Tió nadal wikimedia commons slastic
La tradició mana que a partir del 8 de desembre ja es pot instal·lar a casa però sota certes condicions: s’ha de tapar amb una manta perquè no passi fred i el que és més important, se l’ha d’alimentar cada nit. La dieta del tió és molt fàcil de controlar i assequible; fruita, verdura, ous, peles de mandarina... això sí, tot cru.
I arriba el gran dia, el 24 de desembre a la nit! Si hem tractat tan bé aquest tronc és perquè ens doni alguna cosa a canvi, abans de sopar la mainada de la casa li etzibarà uns quants cops mentre canta una cançó perquè aquest cagui regals. Al principi advertíem que és una tradició amb un punt escatològic... el tió expulsa els obsequis pel cul.
Aquesta és la cançó per motivar el tió:
Caga tió, caga torrons d'avellanes i pinyons
no caguis arengades, que són massa salades,
caga torrons, per als bons minyons!
Originàriament, el tió era un tronc encès que es feia servir per escalfar-se a l’hivern, però d’on venen els cops de bastó? No és per alliberar tensions, per atiar un tronc encès ens ajudem d’una branca per sacsejar-lo i que no s’apagui.
El Nadal explicat als estrangers:https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/nadal-catala-explicat-estrangers_222168_102.html