https://view.genial.ly/6225bc14015355001228d060/interactive-content-8m-dia-de-la-dona
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia Dona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia Dona. Mostrar tots els missatges
dimarts, 7 de març del 2023
dissabte, 5 de març del 2022
Dones inventores
El 8 de març commemoram el Dia de les Dones i al CEPA Pitiüses volem visibilitzar les dones inventores, "l'enginy invisible".
Sabeu qui va inventar el "Transmissor d’il·lusió" (dispositiu de la NASA), el sistema de comunicació xifrat (precursor del wifi), el 1r llibre electrònic, la xeringa i altres objectes, avui en dia tan quotidians, com la caldera de gas, el rentaplats, el joc del Monopoly, el paraigües, el contenidor de fems de pedal, l'eixugaparabrises dels cotxes o el líquid corrector (típex)?
Aquests només són alguns dels exemples de molts dels invents ideats per dones, molt sovint desconegudes i poc reconegudes.
https://docs.google.com/document/d/1OIflfZpM3ziSYH6WH1puSxbd7YNTnu1Y5gsTNSIa1XI/edit?usp=sharing
dimecres, 3 de març del 2021
8 de març: Dia Internacional de la Dona
Ales al vent (Màtria, Gemma Humet)
Lletra:
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
Soc propietària de tot el que em passa,
de tots els meus somnis i de les meves passes,
de tot el que penso, de tot el que sento,
de la meva ment i dels meus arguments.
Diuen que les dones no fem llinatge.
I doncs, què som?
Hotels dins les nostres panxes?
Diuen que ens diuen el que haurem de fer:
fem nostra la nit, conquerim el carrer.
Puc. Vull. Soc i Veig.
Dic i faig. Escolto i ric.
Ballo i canto;
em visc i em ploro, per mi.
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
“Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida”.
Si dius que em respectes escup la tirania.
Som propietàries de la nostra pell,
i el condicional convertim-lo en present.
No t’avergonyeixis de ser com ets,
que el vidre s’esquerda però llavors talla més,
que ens hem de voler lliures, ales al vent,
i si et diuen: tu no cridis, alça més fort la veu.
Puc. Vull. Sóc i Veig.
Dic i faig. Escolto i ric.
Ballo i canto;
em visc i em ploro, per mi.
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
Lila clar (Màtria, Gemma Humet)
Lletra:
Que sigui vespre o nit o matinada,
que siguin carrerons sense fanals,
que sigui un descampat de fora vila,
que hi hagi cotxes grisos aparcats,
que tornis d’on et roti perquè ets lliure,
que vagis cap on sigui que tu vas,
que duguis un vestit o una bufanda
i aquell perfum (o no) que t’has triat,
que siguis nena o jove o ja madura,
que tot això no resulti important,
que puguis anar pel món tot fent la teva
i ho puguis fer portant el cap ben alt,
que mai ningú no et marqui els passos,
que allò més fosc es torni lila clar.
Poema de Roc Casagran. Extret del poemari “Direm nosaltres”
Pel·lícules per veure el Dia de la Dona
Feu un clic en aquest enllaç per veure la pel·lícula:
https://mp4-down-high-int.ccma.cat/5/3/1501515682135.mp4
https://mp4-down-high-int.ccma.cat/5/3/1501515682135.mp4
Al web de tv3 de la carta podeu veure la pel·lícula amb subtítols en català:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/clara-campoamor-la-dona-oblidada/video/3739630/
Al segle XIX, en un context en què l'execució pública és un fenomen de masses i la gent del carrer repudia l'estament penitenciari, Concepción Arenal és nomenada visitadora de presons de dones. La seva tasca consisteix a visitar a les preses, estudiar el presidi i aportar solucions als problemes per a millorar les seves condicions de vida, que són realment precàries.
Feu un clic en aquest enllaç per veure la pel·lícula:
Al web de tv3 a la carta podeu veure la pel·lícula amb subtítols en català:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/concepcion-arenal-la-visitadora-de-presons/video/4385191/
Una pel·lícula sobre una dona que va marcar un abans i un després en la història de la política a Espanya. Va ser una dona que, tot i ser una anarquista convençuda, va trair els seus ideals i va acceptar formar part del govern de la República. Es va convertir, així, en la primera dona d'Espanya a càrrec d'un ministeri.
Feu un clic en aquest enllaç per veure la pel·lícula:
https://mp4-down-high-int.
Al web de tv3 a la carta es pot veure la pel·lícula amb subtítols en català:
dimarts, 3 de març del 2020
dimarts, 26 de febrer del 2019
Rebel·lió, conte d'Anna M. Villalonga
Celebram el Dia de la Dona Treballadora amb aquest conte: Rebel·lió, d'Anna Maria Villalonga
Totes tres n’estaven ben tipes. La situació, en ple segle XXI, havia esdevingut intolerable. Se sentien aclaparades per la injustícia, de manera que van decidir reunir-se per estipular els punts bàsics a reivindicar. Després de llargues i profundes converses, van donar el vistiplau, per unanimitat, al següent manifest:
1. S’ha acabat passar per unes bledes assolellades durant generacions i generacions. A partir d’ara, farem el que voldrem.
2. Prou d’anar amunt i avall amb cistellets de pastissos. Prou de vagar esmaperdudes a l’espera d’uns certs individus de tons blavosos per tal de ser rescatades. Prou de jeure inconscients en llits de cristall o de fer migdiades eternes que no permeten gaudir de la vida.
3. Tema bosc. El bosc és un lloc magnífic per divertir-se. No un indret fosc i perillós que tothom, per reial decret, ha de témer.
4. No a la criminalització sistemàtica de les madrastres. N’hi ha de tota mena. Algunes, d’allò més simpàtiques i enrotllades, liberals amb el sexe i sense cap tipus de manies. Visca les madrastres solidàries! (crit de lluita necessari).
5. Reivindicació de la possibilitat de conviure amb bruixes i bruixots. Vergonya aliena pel fet que hagin estat des de sempre tan mal vistos.
6. Cal fer constar que les fades benèfiques també tenen vicis, defectes i manies. Algunes es fiquen el dit el nas, canten de pena, practiquen una màgia caducada i porten la vareta feta un nyap (subvencions per a la reeducació de les fades, urgència de nivell 1).
7. El problema gravíssim de la indumentària. On s’és vist com ens fan anar? Fora robes ridícules de nenes de parvulari!
8. Els amics són els amics. Ni caçadors, ni àvies, ni prínceps, ni altres elements similars. Cadascú tria amb qui vol estar i “punto pelota” (expressió usada perquè fa modern).
Després de l’escriptura del manifest, taxatiu i sense escletxes, les tres van signar-lo conjuntament. Tot seguit, en van enviar còpies a les editorials, als diaris (en paper i digitals), a les productores cinematogràfiques, als dibuixants, a les cadenes de televisió, empreses d'ebooks i responsables de pàgines web.
La festa es perllongà fins a altes hores de la matinada. Evidentment, la iniciativa s’havia de celebrar. L’enrenou en la boscúria va ser apoteòsic. Sense fades carrinclones ni estirats paios de color blau, la música eixordava la fauna i la flora. Fins i tot els trolls s’hi van afegir. El llop ballava com un esperitat amb una noia de cabellera desfeta; els set nans cantaven cançons tiroleses desafinant a causa de la ingesta descontrolada de licor de gerds; i la somnolenta, totalment desperta, menjava pomes del cistell de la bruixa, que explicava acudits verds a uns quants follets que reien com a bojos. La Blanca, al seu torn, s’havia mig enrotllat en un racó amb un furtiu estranger de barba espessa.
L’endemà, la clariana estava feta un desastre. L’herba es veia aixafada i sembrada d’ampolles buides, closques de cacauets, burilles de cigarretes. El guardabosc no se’n sabia avenir. De sobte, va distingir un objecte brillant. Era una delicada corona d’or, abonyegada i deslluïda, que havia perdut les pedres precioses. Al seu costat, una pila de roba rebregada, estripada i bruta. Estava per llençar, però, tot i així, hi va poder identificar, sorprès, algunes peces: un davantalet rosa, un vestit de seda de maniguetes bufades i una bonica capa, de gruixut feltre, amb una caputxeta ben vermella.
divendres, 2 de març del 2018
8 de març, Dia de la Dona
Cançó de fer camí (M. Mercè Marçal)
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
 |
divendres, 3 de març del 2017
Celebrem el Dia de la dona!
Cançó de fer camí, M. Mercè Marçal
- Trampa de foc (àudiollibre)
- Els refranys i la subordinació de la dona
- Cites de filòsofs, escriptors i líders religiosos de diferents èpoques i cultures
- Buscant feina
- Som dones (sèrie documental sobre el món explicat per dones)
- Els micromasclismes
- I si els homes foren els oprimits i no les dones? Majorité Opprimée de Eleonore Purriat (curtmetratge)
ESTEREOTIPS DE GÈNERE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)