El dia 16 d'octubre se celebra el Dia de les dones escriptores. Aquí teniu unes quantes escriptores que han fet història. En aquests enllaços podeu escoltar i llegir les seves biografies i conèixer millor la seva obra:
Caterina Albert: Caterina Albert s'amagava darrere d'un pseudònim: Víctor Català. Va escriure la novel·la Solitud, una de les obres cabdals del modernisme literari.
Mery Shelley: Aquesta escriptora anglesa va fer història amb només 18 anys, quan va crear un personatge que es van convertir en un mite de la literatura universal: Frankenstein
JK Rowling: Aquesta escriptora estava passant un dels pitjors moments de la seva vida. Estava molt trista i deprimida, però just en aquell moment va acabar d'escriure un llibre que canviaria la vida: Harry Potter
Aquí podeu escoltar l'adaptació radiofònica del Conte de Nadal, de Dickens, un clàssic de la literatura universal que reivindica l'aspecte solidari i humà de les persones.
Un any nou no és més que recordar l'any original que volem somniar, un any nou no és més que un vell que ve mentre anem mirant de no fer malbé, el vestit de mar que portem a dins, el xiulet intens que fan els dofins.
Un any nou si us plau, per dansar la nit, amb el cor ben nu, i el cor desvestit, un any nou pregant a les serps i als sants que volem cantar un nou cant d'infants.
Un cant de coloms morts a mitjanit, els llençols més blancs per vestir el seu crit.
Un any nou té por del poder del sol, l'home acovardit, la lluna de dol.
Volem construir ben a poc a poc, un estel més clar fet de gel i foc.
Volem estimar quasi d'amagat, el planeta nou que algú ens ha robat.
A vegades és necessari que passin fets extraordinaris per recordar-nos que, sovint, les coses essencials són invisibles als ulls.
Aquesta meravellosa idea que Antoine de Saint-Exupéry va deixar embolicada a les pàgines d'El petit príncep es va escampar arreu gràcies a la força del seu significat i a la senzillesa de la seva expressió. No hi ha res més poderós que la paraula escrita i res més eficient que un llibre per saltar fronteres i generacions, projectar somnis, compartir il·lusions o ser, senzillament, un petit refugi en temps de turbulències.
La pandèmia, que ha irromput amb tanta força a les nostres vides fins a trasbalsar-les i, a vegades, capgirar-les, ha permès també fer visibles algunes coses que la velocitat del nostre món estava centrifugant.
I una d'aquestes coses ha estat la importància essencial que tenen els llibres a la nostra vida. Així com els bens de primera necessitat ens alimenten el cos, els llibres són l'aliment del nostre esperit: la nostra brúixola, el nostre refugi, un salvavides, l'amic que sempre hi és.
(Patrici Tixis, Pròleg Manifest per la lectura, Irene Vallejo)
El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-lo la Institució de les Lletres Catalanes ha escollit el poema “No em despulleu” de Felícia Fuster, escriptora, pintora i traductora, de qui enguany es commemora el centenari del naixement. El poema s'ha traduit a vint-i-una llengües.
Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
"A la ciència hi cabem totes"
L’enginy (in)VISIBLE és un programa de divulgació en clau femenina que ens presenta la vida de dones i els seus descobriments o aportacions, que han canviat la història i han fet progressar la humanitat. Pretén visibilitzar totes aquelles dones desconegudes però que han fet història pels seus descobriments o les seves idees.
Quan Paul Auster rep l’encàrrec d’escriure un conte de Nadal per publicar al New York Times, s’adona que s’ha ficat en un embolic. Com escriure un conte de Nadal sense caure en arguments ridículs, amb sentiments ensucradíssims i personatges embafadors?
És l’Auggie Wren, que regenta un estanc a Brooklyn, qui li donarà la solució: «Si em convides a dinar, amic meu, t’explicaré el millor conte de Nadal que hagis sentit mai. I t’asseguro que fins a l’última paraula és veritat.»
Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?
Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevar-se, va comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort van tenir dels coneixements paranormals d’un farmacèutic (el nom del qual em callo a petició de l’interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.
Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia.
Ens afegim a la proposta de la Direcció General de Política Lingüística? Per Sant Jordi, una paraula! Si haguessis de triar una paraula dels català quina seria? Per què? Compartim-la!
A veure si aquest cançó d'Antònia Font us inspira a trobar la vostra paraula!
Existeixen tres paraules a les quals agrada jugar. S’amaguen darrere portes i finestres o al final de passadissos, a la capçada d’un arbre, rere el brogit d’una festa, en el silenci d’una nit d’estels, barrejades entre d’altres paraules o dissoltes en milers de lletres. Són paraules que només d’escoltar-les et sents feliç, tranquil, agraït, i amable. Són paraules úniques, que tan sols poden dir-se en moments molt especials. Aquestes tres paraules són…
https://www.cuscusians.com/
RELATS DE CONFINAMENT
En temps de confinament, la secció de Cultura de "La Vanguardia" ha convidat periodistes i escriptors a escriure un relat de ficció. Aquí en podeu llegir un parell.
T'animes amb alguna d'aquestes propostes d'escriptura creativa de la Carla Gràcia?
1. Avui anem a sopar a un restaurant. Recordau l'últim dia que vau anar a dinar o a sopar a un restaurant? Què vau menjar? Va ser bo? Amb qui hi vau anar? Escriu un relat Revivint aquell dia.
3. Escriviu un relat en què us imaginau un personatge que surt al balcó i que us fa molta por. Com deia Edgar Allan Poe: "Tu t'has de morir de por perquè el teu lector es mori de por".
La pell freda: En una illa perduda al mig de l'oceà, dos homes es defensen, nit rera nit, de l'atac d'unes estranyes criatures marines. Sotmesos a una extrema tensió, sense entendre les raons de l'atac, hauran de replantejar-se com enfrontar-se a allò que desconeixen. La captivitat i la lliuta incessant per la vida els arrossegarà cap a un viatge al centre de les seves entranyes, on es barrejaran la lucidesa i la bogeria, el rebuig i el desig, la crueltat i l'amor, cap a allò desconegut. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/la-pell-freda/video/5856396/#.XpjBq0HqY4I.link
Incerta glòria: Front d'Aragó, 1937. Lluís, un jove oficial republicà destinat a un lloc temporalment inactiu, coneix una enigmàtica vídua de la qual s'enamora, la Carlana, que aconsegueix entabanar-lo perquè falsifiqui un document que la converteix en la senyora de la comarca. El millor amic del Lluís, el Soleràs, un oficial degradat, descobreix el frau i, a canvi de no delatar-lo, li exigeix que allunyi dels bombardejos de Barcelona el seu fill i la seva dona, de qui ell està secretament enamorat. Quan la Trini arriba al poble, no triga a descobrir la traïció del Lluís i s'estableix entre ells dos un "estat de guerra" que farà trontollar tots els seus fonaments morals. Una pel·lícula en què el rerefons d'una guerra fa aflorar les passions humanes amb tota la seva intensitat. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/incerta-gloria/video/5791108/
