CATALÀ B1

El certificat de nivell B1 de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats acredita un domini de l’ús de la llengua, tant oral com escrit, que permet fer front a la major part de situacions lingüístiques comunicatives que poden aparèixer sobre temes relatius a la feina, a l’escola, a la família i a l’oci.

Podeu sol·licitar informació sobre les dates de les proves i la formalització de la inscripció a la web de l’Institut d’Estudis Baleàrics o al Centre de Català Eivissa, C. Bes, núm. 9, 3r pis. Telèfon: 682 82 70 44 / 971 398026. 

LLIBRE DE TEXT: Català per a adults B1.  Ed. Barcanova. Àudios llibre

Models de proves de convocatòries anteriors

Comprensió lectora (models exàmens)
Domini lingüístic (models exàmens)
Expressió escrita (models exàmens)
Expressió oral (models exàmens)
Avaluació prova oral (rúbrica)



LECTURES RECOMANADES

La vida sense la Sara Amat. Premi Sant Jordi 2015, Pep PuigEditorial: labutxaca.

Sinopsi: 
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
Llegeix-ne un fragment aquí

Tràiler de l'adaptació de la novel·la al cinema

Emprendades, d’Oti Corona, una novel·la d’apoderament femení a dues veus i en dues èpoques de la història d’Eivissa.
https://www.noudiari.es/2019/04/emprendades-doti-corona-una-novel%C2%B7la-dapoderament-femeni-a-dues-veus-i-en-dues-epoques-de-la-historia-deivissa/

Per les festes de les Pitiüses és molt normal veure emprendades a les ballades. Però aquest conjunt de joies no sempre s’ha pogut mostrar amb tranquil·litat. De fet, durant la Guerra Civil moltes pageses es van veure obligades a amagar-les, si no volien entregar-les als militars. N’Otilia Corona, autora del llibre Emprendades, s’ha retrobat amb una de les dones que va inspirar la seva novel·la, na Margalida Bonet.
https://teftv.com/2019/08/16/14-08-2019-emprendades/

Entrevista a l'autora: 
https://www.diariodeibiza.es/cultura/mola/2019/01/16/em-fa-perdi-tracte-amb/1041244.html

Eivissa negraJesús Ballesteros.

Obra guanyadora de la XVI edició del Premi de relats curts Joan Castelló, que promou el Consell Insular d’Eivissa. 
En aquestes set històries, l'autor vol donar visibilitat a l'Eivissa que o no volem veure o li giram l'esquena a través de "col·lectius maltractats" actualment, en especila el de les dones. 


Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.

Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no sortís a rebre’l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d’aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d’amor, de por i d’esperança.



«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada