Goita què fan, ara! és un web que recull el contingut en català de les plataformes d'streaming i el cataloga perquè hi pugueu accedir. Hi trobareu tant pel·lícules com sèries, documentals o curts que tenen àudios o subtítols en català. http://Goitaquefanara.cat
La Sara fa dos anys que va desaparèixer i el poble no n'ha tornat a tenir cap notícia. En Pep, que sempre n'ha estat enamorat, surt a buscar-la en un intent desesperat d'entendre com i per què va fugir. La història pren com a punt de partida la pel·lícula "La vida sense la Sara Amat", basada en el llibre de Pep Puig (premi Sant Jordi).
L'any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context, les dones són elegibles però no poden votar. Clara Campoamor i Victoria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les Corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. A partir d'aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil.
Al segle XIX, en un context en què l'execució pública és un fenomen de masses i la gent del carrer repudia l'estament penitenciari, Concepción Arenal és nomenada visitadora de presons de dones. La seva tasca consisteix a visitar a les preses, estudiar el presidi i aportar solucions als problemes per a millorar les seves condicions de vida, que són realment precàries.
Feu un clic en aquest enllaç per veure la pel·lícula:
Una pel·lícula sobre una dona que va marcar un abans i un després en la història de la política a Espanya. Va ser una dona que, tot i ser una anarquista convençuda, va trair els seus ideals i va acceptar formar part del govern de la República. Es va convertir, així, en la primera dona d'Espanya a càrrec d'un ministeri.
Feu un clic en aquest enllaç per veure la pel·lícula:
La sèrie, una tragicomèdia de 10 capítols que s'emetrà de dilluns a divendres, s'adapta a la situació de confinament excepcional en què ens trobem amb un format innovador: tots els personatges es comuniquen entre ells utilitzant exclusivament les xarxes socials.
Amb una pandèmia galopant, ningú no pot sortir al carrer. Això ha deixat en Muç i la Marina confinats a la mateixa casa tot i ser exparella. Per no haver de conviure junts han decidit aïllar-se en zones separades.
El confinament també ha fet que els seus amics Riqui i Sara, una parella que fa molt poc temps que surten junts, hagin d'estar separats sense poder-se veure.
Gràcies a les xarxes socials es podran comunicar entre ells i també amb altres persones. Tot plegat farà que el seu dia a dia sigui una muntanya russa emocional, sense sortir de casa.
Dilluns, 30 de març, comença la 2a temporada de"Les de l'hoquei",una sèrie de tv3 sobre set joves jugadores d'hoquei i la seva entrenadora que lluitaran per salvar la secció femenina del seu Club, i alhora intentaran trobar el seu lloc, tant dins com fora l'equip.
Si us vau perdre la 1a temporada, aquí la podeu veure:
El fantasma de Canterville és una adaptació teatral de la novel·la d'Oscar Wilde.
Lord Canterville convida a l'empresari nord-americà Hiram S. Otis i a la seva família a passar el cap de setmana al seu antic Castell prop d'Ascot, Anglaterra, però els adverteix que el fantasma de Sir Simon de Canterville, un avantpassat familiar, vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore. Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l'advertència, sinó que es burlen constantment d'ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor.
El nom es basa en l'adaptació al català de l'exitosa comèdia francesa Le Prénom. Vicenç està a punt de ser pare per primera vegada als 40 anys. Quan el conviden a sopar a casa de la Isabel i el Pere, la seva germana i el seu cunyat, es retroba amb en Claudi, un bon amic de la infantesa. Mentre esperen l'Anna, la companya del Vicenç, que té per costum arribar tard, li fan tota una sèrie de preguntes sobre la seva paternitat i tot el que comporta, sense perdre mai el sentit de l'humor. Quan, de sobte, li pregunten si ja ha triat un nom per al seu nen, la seva resposta els deixa a tots bocadabats. Una comèdia àcida i brillant sobre les relacions humanes. El nom d'un nadó que encara ha de néixer és l'anècdota que converteix un sopar en un camp de batalla on les bales són els retrets d’allò que ningú ha dit i que acaba sortint en el moment més imprevist.
Intocable: En Phillippe, un aristòcrata milionari tetraplègic a causa d'un accident, contracta com a cuidador en Driss, un immigrant d'un barri marginal. A primer cop d'ull, en Driss no sembla la persona més adequada, però la realitat és que tots dos acaben forjant una inesperada amistat, sòlida i divertida.
TV3 estrena la sèrie "La catedral del mar", a partir de la novel·la homònima d'Ildefonso Falcones. Venjança, amor i traïció en la Barcelona del segle XIV.
La novel·la històrica de Falcones ha captivat lectors d'arreu del món (ha estat publicada a més de 40 països i traduïda a més de 15 idiomes).
Una catedral construïda pel poble i per al poble a la Barcelona medieval és l'escenari d'una trepidant història d'intriga, violència i passió.
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en un moment de màxima prosperitat, ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, i els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç dels altres, el temple marià més gran conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en un ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure.
El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la mar, que el portarà de la misèria dels fugitius a la noblesa i la riquesa. Però amb aquesta posició privilegiada també arriba l'enveja d'altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició...
Pròximament IB3 emetrà en format sèrie l'adaptació de la novel·la de l'escriptora mallorquina M. Antònia Oliver, Premi d'Honor de les lletres catalanes 2016, Amor de cans, que mostra la Mallorca dels anys setanta a partir de la mirada de sis dones completament diferents.
Si us ve de gust, podeu llegir la novel·la i veure la sèrie i així podrem comentar també després què ens sembla l'adaptació que se n'ha fet.
A Amor de cans Maria-Antònia Oliver ens narra l’enfrontament i la descomposió d’una família mallorquina de diverses germanes, les Gamundines. Una història plena de zones fosques, de mesquineses, de misèries. La novel·la exhibeix un clar domini dels registres lingüístics i de les expressions populars, una rica presentació de situacions i personatges i un indiscutible to poètic, sobretot pel que fa a la personalitat d’una de les germanes, n’Àngela, la boja, que es converteix en la consciència de la família. Amor de cans evoluciona cap a un clímax final on la novel·la pren un important valor simbòlic, atès que la història de les Gamundines significa no sols un desarrelament dels personatges, sinó també el de bona part de la societat mallorquina.
Hi ha altres novel·les destacades de la literatura catalana que han estat adaptades al cinema. El curs passat vam començar el Club de lectura amb la Pell freda de l'Albert Sànchez Piñol i també vam anar al cinema a veure'n l'adaptació cinematogràfica. Us deixem aquest recull d'obres literàries amb la seva adaptació audiovisual per si us ve de gust llegir-les i veure-les.
"Vida privada"està basada en la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra. Publicada el 1932, "Vida privada" és una crònica d'un naufragi social en un moment crític i de canvi, i està considerada una de les novel·les de la literatura catalana més representatives de la societat barcelonina de finals dels anys 20. En aquests enllaços podeu veure'n l'adaptació al format minisèrie: Capítol 1 Capítol 2
A Les veus del Pamano de Jaume Cabré, la Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d'un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d'aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir als Pirineus pallaresos d'ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la història. En aquests enllaços podeu veure l'adaptació de l'obra al format minisèrie: Capítol 1, Capítol 2
Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara, evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
En aquests enllaços podeu veure l'adaptació de l'obra al format de minisèrie: Capítol 1 Capítol 2
Premiada amb 9 Goyas, va ser l'adaptació al cinema de Pa negre, escrita i dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor. La pel·lícula és una adaptació no d'una, sinó de diverses novel·les de l'escriptor: Pa negre, Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson.
A partir d'un assassinat s'analitzen les relacions d'una família i el seu poble als anys 40. La pel·lícula barreja el gènere dramàtic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantàstic relacionat amb els somnis i fantasmes que s'ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, que marca el punt de vista de tot el relat.
Del mateix director, Agustí Villaronga, és l'adaptació de la novel·la Incerta Glòria de Joan Sales, que també vam anar a veure'n l'adaptació al cinema amb l'alumnat de l'escola.
És una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts.
Dominada per tres amics joves, que van fer la guerra junts, les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó -cartes de Lluís al seu germà-, i a la rereguarda: escrits de Trini, la companya de Lluís a Juli Soleràs. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, però amb un salt cronològic important a El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta.
També s'han portat al cinema i en format sèrie dues de les obres més importants de Mercè Rodoreda.
La plaça de diamant és l'obra més llegida de les novel·les de Mercè Rodoreda, traduïda a més de trenta llengües.
Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la guerra civil, aquesta novel·la, que inicialment s'anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l'època, veurà anar-se'n i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.
Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat de viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa en aquesta obra un especial homenatge.
En aquest enllaç podeu veure l'adaptació de l'obra al cinema:
Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... "Mirall trencat" és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.
Habitacions tancades, de Care Santos. repassa la història de quatre generacions d’una de les famílies més prestigioses de Barcelona.
L’argument es basa en la vida de Violeta Lax, i en el moment que comença una investigació sobre el passat del seu avi i la seva família, descobreix coses fosques que posen en dubte la figura del seu avantpassat i tot el que fins aleshores havia pensat d’ell.
Habitacions tancades fa un repàs pels moments històrics destacats del segle XX i es mou entre l’actualitat i la II República, la setmana tràgica, el cop d’estat de Primo de Rivera o la Guerra Civil…
En aquests enllaços podeu veure l'adaptació de l'obra al format de minisèrie:
I canviant de registre, també Ventura Pons va portar al cinema dos dels reculls de contes més coneguts de Quim Monzó: El perquè de tot plegat i Mil cretins
Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana.
En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
Aquí podeu llegir-ne un dels relats i veure'n l'adaptació al cinema: Submissió
A Mil cretins en un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.
Del clàssic Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, TV3 en va fer fa molts anys una adaptació per a sèrie de televisió i el director Bigas Luna en va fer una adaptació cinematogràfica més lliure: Segon origen
Dos nois molt joves, l'Alba i en Dídac, són els únics supervivents en un planeta pràcticament destruït. En ells dos s'acaba un món i en comença un de nou, en què hauran de lluitar per preservar el coneixement que els ha deixat el passat i establir les pautes per construir un futur en el qual la humanitat no sigui una amenaça per a si mateixa.
Mecanoscrit del segon origen, publicada el 1974 i constantment reeditada des d'aleshores, s'ha convertit sens dubte en una de les novel·les catalanes més llegides de tots els temps. Tres generacions de lectors, com a mínim, han estat marcades per aquesta obra emblemàtica, en què es combinen magistralment ciència-ficció, aventura, novel·la de formació i novel·la d'amor. Tot un clàssic contemporani.
Terra baixa és probablement el drama més representat d’Àngel Guimerà, una obra amb elements romàntics i realistes on les tensions humanes confereixen a l’obra una gran força teatral. L’ideal de la terra alta i la realitat de la terra baixa aconsegueixen una dimensió mítica amb personatges únics com el Manelic, la Marta o el Sebastià que viuen amb gran intensitat la possessió amorosa i els conflictes de poder.
Terra baixa és l’obra més popular d’Àngel Guimerà, una de les seves peces més representatives i, alhora, una de les més conegudes de la història del teatre català.
A Elisa Kiseljak, que farà onze anys a l’estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus.
Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L’amic del pare ha fet plorar Elisa Kiseljak i després li ha dit: “Si deixes de plorar et regalaré un braçalet de plata”.
Ningú s’adona del que ha passat. Elisa Kiseljak està una mica estranya i prou. Fins que comença a fer-se gran i un dia truca a la seva mare i li demana, espantada: “Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible”.
I passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies.
Diu l’autora al lector: “Elisa Kiseljak només és un nom possible per a una vida probable. Però no es podia dir de cap altra manera: Elisa Kiseljak. Repeteixi el seu nom perquè no se li oblidi”.
“Aquesta novel·la està escrita sense odi”, sí. Però amb aquella alta qualitat literària que sap donar a la delicadesa una força trasbalsadora.
El llargmetratge "Elisa K" és una història sobre la recuperació traumàtica d'un record. "Si deixes de plorar, et regalaré una polsera de plata." Aquesta és la frase que retrona dins el cap d'una Elisa quan és nena, assetjada per un fet del qual no recordarà res fins que d'adulta li esclatarà amb tal força que li serà difícil de suportar.
Elna, Rosselló, 1942. Després de tres anys tornant la dignitat a les mares internades als camps de refugiats i salvant les vides dels seus nadons, la Maternitat d'Elna ha rebut l'ordre de tancament de les autoritats franceses. La seva directora, Elisabeth Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a qui han ajudat, faran tot el possible per impedir-ho.
També podeu llegir el llibre en què es basa de l'Assumpta Montellà, La maternitat d'Elna. Més pel·lículesa la carta TV3(clica sobre el títol) SÈRIES D'IB3
TREUFOC (1a i 2a temporada): El grup d’homicidis, amb la inspectora Aina Anglada al capdavant, haurà de descobrir qui és l’autor d’una sèrie de terribles assassinats sense mòbil aparent.
Neus Perelló ha perdut la seva feina de becària a Londres i s’ha vist obligada a tornar a Palma. Sense feina ni estalvis, i després de 7 anys a la capital britànica, el retorn a ca sa mare no serà fàcil i el retrobament amb els seus antics amics, ara acomodats en la vida adulta, no ajudarà Neus a sortir de la crisi existencial en la qual es troba.
GÀBIA: Gàbia és una minisèrie de dos capítols. La història es basa en els atemptats de la banda terrorista ETA que varen succeir durant l’estiu de 2009 a Mallorca. Varen ser els darrers de la ja desapareguda ETA i varen acabar amb la vida de dos joves guàrdies civils. Capítol 1, Capítol 2
EN VIDA TEVA: Recull lluites de poder i intrigues eclesiàstiques, on els interessos immobiliaris de les propietats del Bisbat són l'eix principal d'un argument en el qual es viuran traïcions, xantatges, dubtes i desconfiances. Capítol 1, Capítol 2
Un tràgic accident és el punt de partida de "Com si fos ahir". Un accident, però, que té un efecte positiu: la retrobada d'uns antics companys d'institut que, després de vint-i-cinc anys, es troben al funeral d'un d'ells.
L'Àngela és una dona lluitadora, una mare de tres fills sempre ho és. Però des que el seu marit la va abandonar, tirar endavant la família tota sola s'ha convertit en una batalla diària. La situació es complica quan, un matí, en tornar de la feina, el banc es presenta a casa seva i, davant dels seus fills, li comunica que els hi embarguen el pis.
Buscant amor, sexe o, simplement, algú que els allunyi de la soledat, els personatges de "Cites" es troben cara a cara, després de coneixe's per Internet, carregats d'inseguretats i esperances.
"Heavies tendres" tracta sobre el Juanjo i el Miquel, dos nois adolescents de la Barcelona de 1991 que trobaran en la seva amistat i en la música heavy un refugi del món gris en què viuen.
El Juanjo és un noi asmàtic que ha viscut protegit per la seva família fins al punt d'ofegar-lo.
El Miquel pertany a una família amb un pare absent. La seva mare intenta sortir-se'n ella sola, però no sempre ho aconsegueix.
Aquesta sèrie d'animació parla de les primeres emocions i d'aquell moment crucial a la vida on es passa de la infància a la maduresa.
L'arribada del Merlí Bergeron, nou professor de filosofia, a l'Institut Àngel Guimerà, provoca reaccions adverses. Mentre es posa els alumnes a la butxaca, al professorat li molesta la seva manera de ser i de relacionar-se amb la plantilla. A casa, el Merlí intenta recuperar la relació amb el Bruno, el seu fill adolescent. Els peripatètics (1r capítol)
La sèrie explica la història d'un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malaltiesi parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació.
L'Arlet, la Joana, la Paula, la Lídia i la Cruz són les protagonistes principals de la sèrie. És un grup de cinc amigues amb caràcters i vivències ben diferents; malgrat les seves diferències, tenen moltes coses en comú i comparteixen els moments alegres com les desgràcies del dia a dia. Cadascuna, amb la seva particular visió del món, viurà la vida amb fidelitat de les seves pròpies conviccions.
"Nit i dia" narra la vida quotidiana d'una jove metge forense i el conflicte entre la seva voluntat de portar una vida normal i el contacte diari amb la realitat més crua. La sèrie arrenca el dia que la forense Sara Grau, casada amb un alt executiu d'una multinacional, inicia un tractament de fecundació assistida. El mateix dia que, en una autòpsia, creu reconèixer el cadàver sense identificar d'un desconegut amb qui va tenir una breu relació extramatrimonial. I també el dia que apareix el cadàver d'una anciana assassinada; una nova víctima del que sembla que és un assassí en sèrie. A partir d'aquí es desencadenen una sèrie de fets que capgiren la vida de la protagonista i de tots els personatges que l'envolten.
Inspirada en el llibre del mateix títol de l'escriptora Sílvia Soler, "39+1"mostra el dia a dia de l'Ília (de Cecília), una dona a punt de fer-ne 40 que intenta ser una superwoman: vol triomfar laboralment com a coordinadora de la revista on treballa, tenir un marit que l'estimi, cuidar dels seus tres fills: un adolescent del primer matrimoni i dues nenes del marit actual, sortir amb les amigues i fer-se càrrec dels pares.
Sota l’estàtua del Buda que va ser destruïda pels talibans hi ha moltes coves on encara hi viuen famílies. La Baktay és una nena afgana de sis anys que observa amb enveja el seu veí, l’Abbas, mentre practica els seus exercicis de lectura. Ella també vol anar a l’escola per aprendre a llegir, però li cal aconseguir els estris fonamentals, un llapis i un quadern. Caldrà que faci un llarg recorregut,ple d’obstacles, per obtenir els objectes desitjats. Però també s’haurà d’enfrontar amb l’agressió dels nens que juguen a la guerra i a reproduir els comportaments integristes dels adults. Arribar a l’escola per aprendre a llegir no resulta fàcil i quan ho aconsegueix el resultat és decebedor.
Com diu la directora de la pel·lícula ,Hanna Makhmalbaf, "fins i tot una estàtua pot avergonyir-se de presenciar tanta violència i explotar per aquest motiu.”
TV3 estrena la sèrie "La catedral del mar", a partir de la novel·la homònima d'Ildefonso Falcones. Venjança, amor i traïció en la Barcelona del segle XIV.
A Amor de cans Maria-Antònia Oliver ens narra l’enfrontament i la descomposió d’una família mallorquina de diverses germanes, les Gamundines. Una història plena de zones fosques, de mesquineses, de misèries. La novel·la exhibeix un clar domini dels registres lingüístics i de les expressions populars, una rica presentació de situacions i personatges i un indiscutible to poètic, sobretot pel que fa a la personalitat d’una de les germanes, n’Àngela, la boja, que es converteix en la consciència de la família. Amor de cans evoluciona cap a un clímax final on la novel·la pren un important valor simbòlic, atès que la història de les Gamundines significa no sols un desarrelament dels personatges, sinó també el de bona part de la societat mallorquina.
"Vida privada" està basada en la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra. Publicada el 1932, "Vida privada" és una crònica d'un naufragi social en un moment crític i de canvi, i està considerada una de les novel·les de la literatura catalana més representatives de la societat barcelonina de finals dels anys 20.
És una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts. 
