diumenge, 12 d’agost de 2018

Literatura i cinema

Pròximament IB3 emetrà en format sèrie l'adaptació de la novel·la de l'escriptora mallorquina M. Antònia Oliver, Premi d'Honor de les lletres catalanes 2016, Amor de cans, que mostra la Mallorca dels anys setanta a partir de la mirada de sis dones completament diferents. 


Si us ve de gust, podeu llegir la novel·la i veure la sèrie i així podrem comentar també després què ens sembla l'adaptació que se n'ha fet.


A  Amor de cans Maria-Antònia Oliver ens narra l’enfrontament i la descomposió d’una família mallorquina de diverses germanes, les Gamundines. Una història plena de zones fosques, de mesquineses, de misèries. La novel·la exhibeix un clar domini dels registres lingüístics i de les expressions populars, una rica presentació de situacions i personatges i un indiscutible to poètic, sobretot pel que fa a la personalitat d’una de les germanes, n’Àngela, la boja, que es converteix en la consciència de la família. Amor de cans evoluciona cap a un clímax final on la novel·la pren un important valor simbòlic, atès que la història de les Gamundines significa no sols un desarrelament dels personatges, sinó també el de bona part de la societat mallorquina.

Hi ha altres novel·les destacades de la literatura catalana que han estat  adaptades al cinema.  El curs passat vam començar el Club de lectura amb la Pell freda de l'Albert Sànchez Piñol i també vam anar al cinema a veure'n l'adaptació cinematogràfica.

Us deixem aquest recull d'obres literàries amb la seva adaptació audiovisual  per si us ve de gust llegir-les i veure-les.



"Vida privada" està basada en la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra. Publicada el 1932, "Vida privada" és una crònica d'un naufragi social en un moment crític i de canvi, i està considerada una de les novel·les de la literatura catalana més representatives de la societat barcelonina de finals dels anys 20.
En aquests enllaços podeu veure'n l'adaptació al format minisèrie:
Capítol 1
Capítol 2


A Les veus del Pamano de Jaume Cabré, la Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d'un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d'aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir als Pirineus pallaresos d'ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la història.

En aquests enllaços podeu veure l'adaptació de l'obra al format minisèrie: Capítol 1, Capítol 2


Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara,  evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

En aquests enllaços podeu veure l'adaptació de l'obra al format de minisèrie:
Capítol 1
Capítol 2

Premiada amb 9 Goyas, va ser l'adaptació al cinema de Pa negre, escrita i dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor. La pel·lícula és una adaptació no d'una, sinó de diverses novel·les de l'escriptor: Pa negre, Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson

A partir d'un assassinat s'analitzen les relacions d'una família i el seu poble als anys 40. La pel·lícula barreja el gènere dramàtic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantàstic relacionat amb els somnis i fantasmes que s'ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, que marca el punt de vista de tot el relat.

Del mateix director, Agustí Villaronga, és l'adaptació de la novel·la Incerta Glòria de Joan Sales, que també vam anar a veure'n l'adaptació al cinema amb l'alumnat de l'escola.

És una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts. 
Dominada per tres amics joves, que van fer la guerra junts, les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó -cartes de Lluís al seu germà-, i a la rereguarda: escrits de Trini, la companya de Lluís a Juli Soleràs. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, però amb un salt cronològic important a El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta.


També s'han portat al cinema i en format sèrie dues de les obres més importants de Mercè Rodoreda.

La plaça de diamant és l'obra més llegida de les novel·les de Mercè Rodoreda, traduïda a més de trenta llengües. 
Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la guerra civil, aquesta novel·la, que inicialment s'anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l'època, veurà anar-se'n i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills. 
Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat de viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa en aquesta obra un especial homenatge.
En aquest enllaç podeu veure l'adaptació de l'obra al cinema: 




Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... "Mirall trencat" és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.






Habitacions tancades, de Care Santos. repassa la història de quatre generacions d’una de les famílies més prestigioses de Barcelona.


L’argument es basa en la vida de Violeta Lax, i en el moment que comença una investigació sobre el passat del seu avi i la seva família, descobreix coses fosques que posen en dubte la figura del seu avantpassat i tot el que fins aleshores havia pensat d’ell.
Habitacions tancades fa un repàs pels moments històrics destacats del segle XX i es mou entre l’actualitat i la II República, la setmana tràgica, el cop d’estat de Primo de Rivera o la Guerra Civil…

En aquests enllaços podeu veure l'adaptació de l'obra al format de minisèrie:



I canviant de registre, també Ventura Pons va portar al cinema dos dels reculls de contes més coneguts de Quim Monzó: El perquè de tot plegat i Mil cretins



Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. 

En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.



Aquí podeu llegir-ne un dels relats i veure'n l'adaptació al cinema: Submissió



A Mil cretins en un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.



Del clàssic Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, TV3 en va fer fa molts anys una adaptació per a sèrie de televisió i el director Bigas Luna en va fer una adaptació cinematogràfica més lliure: Segon origen

Dos nois molt joves, l'Alba i en Dídac, són els únics supervivents en un planeta pràcticament destruït. En ells dos s'acaba un món i en comença un de nou, en què hauran de lluitar per preservar el coneixement que els ha deixat el passat i establir les pautes per construir un futur en el qual la humanitat no sigui una amenaça per a si mateixa.
Mecanoscrit del segon origen, publicada el 1974 i constantment reeditada des d'aleshores, s'ha convertit sens dubte en una de les novel·les catalanes més llegides de tots els temps. Tres generacions de lectors, com a mínim, han estat marcades per aquesta obra emblemàtica, en què es combinen magistralment ciència-ficció, aventura, novel·la de formació i novel·la d'amor. Tot un clàssic contemporani.




El clàssic dels clàssics del teatre català.
Terra baixa és probablement el drama més representat d’Àngel Guimerà, una obra amb elements romàntics i realistes on les tensions humanes confereixen a l’obra una gran força teatral. L’ideal de la terra alta i la realitat de la terra baixa aconsegueixen una dimensió mítica amb personatges únics com el Manelic, la Marta o el Sebastià que viuen amb gran intensitat la possessió amorosa i els conflictes de poder. 
Terra baixa és l’obra més popular d’Àngel Guimerà, una de les seves peces més representatives i, alhora, una de les més conegudes de la història del teatre català.

Adaptació al cinema


"Elisa K" (2009), basada en el conte de Lolita Bosch "Elisa Kiseljak"

“Aquesta novel·la està escrita sense odi.”
A Elisa Kiseljak, que farà onze anys a l’estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus.
Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L’amic del pare ha fet plorar Elisa Kiseljak i després li ha dit: “Si deixes de plorar et regalaré un braçalet de plata”.
Ningú s’adona del que ha passat. Elisa Kiseljak està una mica estranya i prou. Fins que comença a fer-se gran i un dia truca a la seva mare i li demana, espantada: “Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible”.
I passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies.
Diu l’autora al lector: “Elisa Kiseljak només és un nom possible per a una vida probable. Però no es podia dir de cap altra manera: Elisa Kiseljak. Repeteixi el seu nom perquè no se li oblidi”.
“Aquesta novel·la està escrita sense odi”, sí. Però amb aquella alta qualitat literària que sap donar a la delicadesa una força trasbalsadora.

El llargmetratge "Elisa K" és una història sobre la recuperació traumàtica d'un record. "Si deixes de plorar, et regalaré una polsera de plata." Aquesta és la frase que retrona dins el cap d'una Elisa quan és nena, assetjada per un fet del qual no recordarà res fins que d'adulta li esclatarà amb tal força que li serà difícil de suportar.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/elisa-k/video/5730063/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada