Ales al vent (Màtria, Gemma Humet)
Lletra:
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
Soc propietària de tot el que em passa,
de tots els meus somnis i de les meves passes,
de tot el que penso, de tot el que sento,
de la meva ment i dels meus arguments.
Diuen que les dones no fem llinatge.
I doncs, què som?
Hotels dins les nostres panxes?
Diuen que ens diuen el que haurem de fer:
fem nostra la nit, conquerim el carrer.
Puc. Vull. Soc i Veig.
Dic i faig. Escolto i ric.
Ballo i canto;
em visc i em ploro, per mi.
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
“Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida”.
Si dius que em respectes escup la tirania.
Som propietàries de la nostra pell,
i el condicional convertim-lo en present.
No t’avergonyeixis de ser com ets,
que el vidre s’esquerda però llavors talla més,
que ens hem de voler lliures, ales al vent,
i si et diuen: tu no cridis, alça més fort la veu.
Puc. Vull. Sóc i Veig.
Dic i faig. Escolto i ric.
Ballo i canto;
em visc i em ploro, per mi.
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
Lila clar (Màtria, Gemma Humet)
Lletra:
Que sigui vespre o nit o matinada,
que siguin carrerons sense fanals,
que sigui un descampat de fora vila,
que hi hagi cotxes grisos aparcats,
que tornis d’on et roti perquè ets lliure,
que vagis cap on sigui que tu vas,
que duguis un vestit o una bufanda
i aquell perfum (o no) que t’has triat,
que siguis nena o jove o ja madura,
que tot això no resulti important,
que puguis anar pel món tot fent la teva
i ho puguis fer portant el cap ben alt,
que mai ningú no et marqui els passos,
que allò més fosc es torni lila clar.
Poema de Roc Casagran. Extret del poemari “Direm nosaltres”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada