El tió
El tió de Nadal, la soca, la xoca, el tronc o simplement el tió; però no el 'cagatió', que és una forma molt popular d'anomenar-lo i és incorrecta. Aquest tronc té molts noms i moltes formes, i és que al cap i a la fi és un tros de fusta i la mare natura decideix quina forma li vol donar.
La tradició mana que a partir del 8 de desembre ja es pot instal·lar a casa però sota certes condicions: s’ha de tapar amb una manta perquè no passi fred i el que és més important, se l’ha d’alimentar cada nit. La dieta del tió és molt fàcil de controlar i assequible; fruita, verdura, ous, peles de mandarina... això sí, tot cru.
I arriba el gran dia, el 24 de desembre a la nit! Si hem tractat tan bé aquest tronc és perquè ens doni alguna cosa a canvi, abans de sopar la mainada de la casa li etzibarà uns quants cops mentre canta una cançó perquè aquest cagui regals. Al principi advertíem que és una tradició amb un punt escatològic... el tió expulsa els obsequis pel cul.
Aquesta és la cançó per motivar el tió:
Caga tió, caga torrons d'avellanes i pinyons
no caguis arengades, que són massa salades,
caga torrons, per als bons minyons!
Originàriament, el tió era un tronc encès que es feia servir per escalfar-se a l’hivern, però d’on venen els cops de bastó? No és per alliberar tensions, per atiar un tronc encès ens ajudem d’una branca per sacsejar-lo i que no s’apagui.
El Nadal explicat als estrangers:https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/nadal-catala-explicat-estrangers_222168_102.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada