Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals de fred/calor, llum/foscor, etc.Encara que en la nostra societat actual la vida a la ciutat s'allunya i desconnecta dels cicles naturals, la tardor segueix mantenint aquest caire de canvi i d'inici d'un nou cicle: recomencen les activitats culturals i socials, comença el curs escolar, canvia la programació dels mitjans de comunicació... Molta gent retorna, en definitiva, als seus hàbits quotidians després del període "excepcional" de l'estiu.
Així doncs, el dia 1 de novembre se celebra la festivitat de Tots Sants, dedicada al record i la relació amb els difunts. Aquest dia assenyalat és tradició visitar els cementiris i dipositar corones i rams de flors sobre les tombes dels familiars i amics. Aquests espais de repòs, normalment tranquils i silenciosos, s'omplen aquest dia de gent, de flors i de vida.
A les illes, les tradicions de tipus religiós es complementen amb d'altres més alegres com són el costum d'obsequiar els infants amb rosaris fets de dolços i fruites confitades, i les postres típiques d'aquestes dates: els bunyols a Mallorca i Menorca, i els panellets de pinyons a Eivissa i Formentera.
Segons les nostres tradicions eivissenques, les festes d’hivern s’inicien amb la celebració d'aquesta festa dedicada als difunts els dos primers dies de novembre, amb la trencada de pinyons, menjar magranes i panellets la tarda de Tots Sants, acabada la qual no s’ha de retirar res del que hi ha damunt la taula, sinó que es deixa la taula parada i un llumet d’oli encès tota la nit per tal que les animetes dels difunts familiars visitin la casa i puguin compartir el menjar de festa.
Segons les nostres tradicions eivissenques, les festes d’hivern s’inicien amb la celebració d'aquesta festa dedicada als difunts els dos primers dies de novembre, amb la trencada de pinyons, menjar magranes i panellets la tarda de Tots Sants, acabada la qual no s’ha de retirar res del que hi ha damunt la taula, sinó que es deixa la taula parada i un llumet d’oli encès tota la nit per tal que les animetes dels difunts familiars visitin la casa i puguin compartir el menjar de festa.
El dia de Tots Sants els infants dels entorns urbans i rurals de les Pitiüses s’aplegaven entorn de la recollida de fruits secs (pinyons, nous, avellanes, cacauets...) i fruites del temps (magranes, caquis, nesples, serves madures), feta entre familiars i vesins. Donat el sentit religiós de la festa, hi havia un record per les ànimes dels difunts, en la fórmula de petició i recollida:
- Què hi ha res, per les ànimes?
- Ni res pels cossos.
- Idò mal te caigui el cul a trossos!
- I tu el recullis a mossos
- Per mi ses molles, i per tu els ossos.
- Ni res pels cossos.
- Idò mal te caigui el cul a trossos!
- I tu el recullis a mossos
- Per mi ses molles, i per tu els ossos.
Els infants, provistos de bosses, macetes i trencapinyons, una vegada feta la recollida (en la qual es podia incloure algun panellet), es reunien a lloc adient i proper de l’entorn, per tal de compartir fruits. S’amenitzava l’acte amb força de jocs infantils. A les cases, a l’entrada de la nit, es reunien els familiars per resar el rosari comunitari dedicat als difunts. Acabat aquest, es feia la trencada familiar. Diumenge matí, a Vila, els infants es penjaven els collarets de Tots Sants, regalats pels padrins.Fonts: IEE, APREP
Tinc castanyes (Plats bruts)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada