dijous, 1 de març de 2018

Premi Ramon Llull al poeta eivissenc Manel Marí a títol pòstum.


           Jo soc la veu

           Jo soc la veu que han fet la veu d’uns altres 
           desteixint balbucejos, remors i altres consignes,
           i si em tremola el llavi com li tremola a uns altres
           és per haver admès l’eco d’un esperit-diable
           que ha corsecat el coll amb tanta i tanta cendra.

           Soc la veu i la cendra, i ja m’hi fot
           no poder encomanar cap altre encant més alt,
           tanmateix puc jurar que encara em vibra amb força
           el puny quan s’afaiçona pel nervi i per l’espasme,
           vull dir, no he mort del tot, no he diluït encara
           la veu entre les veus, la cendra entre les cendres,
           i mastego encenalls per escopir l’incendi:
           jo soc la veu d’uns altres que frisa per cremar-se
           i per cremar els ignífugs fragments de morals fetes.

                                                                                  (Tavernàries)
Antologia:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada