"Tinc el somni d’una llengua que no em sigui "mare", en voldria moltes que em fossin "amant", ja dir "parella" les tornaria massa presents, properes i controladores.
Emprar una llengua és una recerca i un acte d’amor no sols cap a tu mateix, que estàs escrivint o parlant, o cap als que et llegiran o escoltaran, sinó també cap a la llengua en si.
Se suposa que l’amor cap a una mare és molt fort, natural i infinit, atàvic podríem dir, però també hem de pensar que els amors següents, els que no ens vénen del cordó umbilical, poden ser igual de forts just perquè no són naturals des d’un principi, sinó que són triats i volguts amb totes les entranyes del després."
(Kirmen Uribe)
Una llengua
Una llengua no sap res
del bé i el mal.
Això és cosa nostra.
Una llengua és com una ombra.
Si aixeques un puny,
ella també l’aixecarà;
si fuges, ella també
fugirà darrere teu.
La llengua no sap res
de la veritat i la mentida.
Això és cosa nostra.
Una llengua no aixeca parets,
les pinta de colors.
La llengua no mata ningú,
ens uneix.
Però, això sí, una llengua,
una llengua es pot morir.
(Kirmen Uribe)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada