Parlo a tots els meus companys
i companyes de la terra
en aquests moments estranys
de tants dubtes i tristeses.
Sé que les cançons no salven,
cal guardar els que sí que ho fan,
les persones que treballen
dins i fora d'hospitals.
Som petits i vulnerables,
on no arriben abraçades
jo t'allargo la mirada.
Parlo a tots els meus companys
i companyes de la terra
en aquests moments estranys
de tants dubtes i tristeses.
Només vinc amb la guitarra
per portar-vos el carrer,
dir-vos amb la veu més clara
tot això sortirà bé.
Cesk Freixas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada