Celebrem el Dia de Sant Jordi!

Cada 23 d'abril, diada de Sant Jordi, es recorda la mort de Jordi de Capadòcia el 23 d'abril de l'any 303. A més de Catalunya, Sant Jordi és el patró de d'Aragó, Anglaterra, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària i Portugal.

Des de 1996, el 23 d'abril també ha estat declarat Dia Internacional del Llibre per la UNESCO.

La llegenda explica que al poble de Montblanc hi havia un drac que destrossava tot el regne. Per evitar tants atacs, el poble va decidir portar una persona cada dia perquè se la mengés el drac i així evitar altres mals. Cada dia se sortejava quina persona seria portada a la cova del drac. Un dia, del sorteig va sortir el nom de la princesa, que es va mostrar disposada a anar-hi, tot i que van sorgir molts voluntaris per ocupar el seu lloc. Quan va arribar al cau on vivia el monstre i estava a punt de ser devorada, va aparèixer Sant Jordi i la va rescatar. Sant Jordi va matar el drac clavant-li una espasa al cor i de la sang que en va sortir va néixer un roser. 

La Diada de Sant Jordi també es coneix com al Dia dels enamorats i les persones s'intercanvien i regalen roses i llibres amb les persones que s'estimen, en record a aquesta llegenda popular.

Poema de Lola Casas

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! 

Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! 

Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! 

Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on venen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!

                                                                                                                          Joana Raspall

Joan Brossa

Bones vacances!

El cuinat, el plat més típic de la Setmana Santa a Eivissa (vídeo IB3)

Descobrir: L'altra Eivissa. Viatge a l'illa autèntica que va més enllà dels tòpics

Aquest mes d'abril la Revista Descobrir dedica un monogràfic a descobrir l'altra cara d'Eivissa, un viatge a l'illa autèntica més enllà dels tòpics. 

Ara que venen vacances és un bon moment per conèixer bé l'illa on vivim. 

DOSSIER CENTRAL / L'ALTRA EIVISSA

Una Eivissa per descobrir

L'Eivissa tòpica que es comercialitza sota l'etiqueta 'Ibiza' no és l'autèntica. L'Eivissa de veritat és única, perquè té paisatges, tradicions i pobles que no es poden trobar enlloc més del món. Ens ho explica el sociolingüista i cantautor Isidor Marí. Text: Isidor Marí | Fotografia: Jordi Serapio

L'illa rural, l'autèntica

Fem una immersió als pobles i els paisatges on la vida pagesa és persistent. Paisatges com els de Benimussa, Buscastell o Sant Mateu d'Albarca permeten rememorar com era aquella illa anterior al turisme. Alberguen cases d'arquitectura tradicional i finques on, primer per romanticisme i ara ja com a negoci, es recuperen de forma artesanal productes gastronòmics que antigament s'elaboraven a totes les cases pageses. Text: Xescu Prats | Fotografia: Jordi Serapio

Colossal i universal

Ens embadalim amb el patrimoni de la humanitat que atresora la ciutat. Eivissa celebra els vint anys de la declaració de patrimoni de la humanitat per la Unesco. Unes imponents muralles, el culte als morts en un cementiri de tres mil anys i un poblet fenici són motius excel·lents per gaudir d'una jornada cultural i patrimonial a l'illa.Text: Iolanda Bonet | Fotografia: Jordi Serapio

Natura única i paisatges singulars 
Ens embadalim amb ses Salines, es Amunts i es Vedrà. Dediquem un dia sencer a descobrir les singularitats naturals de l'illa, que no existeixen enlloc més: descobrim el Parc Natural ses Salines, les muntanyes des Amunts i la reserva natural des Verdà i es Vedranell. Text: Jordi Serapio | Fotografia: Jordi Serapio

Per somiar despert

Cales d'aigua cristal·lina i penya-segats de vertigen: es Amunts.

Es Amunts és la zona muntanyosa de l'illa. Es troba al nord i a tocar de la mar, amb parets de pedra vertical caient sobre l'aigua. Entre aquestes parets, treuen el cap algunes cales que pel seu difícil accés romanen solitàries fins i tot a l'estiu. Benvinguts al paradís! 

Text: Marga Font | Fotografia: Jordi Serapio

Apparella't!

Apparella’t és una aplicació gratuïta per trobar parella lingüística que ha estat elaborada per la Plataforma per la Llengua, una organització no governamental que treballa per promoure la llengua arreu dels territoris de parla catalana. 

L’aplicació mòbil, amb un funcionament semblant al d’aplicacions per trobar parella sentimental, farà més fàcil i entretingut trobar una persona amb qui formar una parella lingüística. 
Podràs aprendre o ensenyar català siguis on siguis, tant dins del domini lingüístic com arreu del món. Gràcies al geolocalitzador, trobaràs una persona voluntària que parla català fluïdament i una d’aprenent que tingui coneixements bàsics i vulgui adquirir fluïdesa. 
http://apparellat.cat

Primavera

Celebram el Dia Mundial de la Poesia i l'arribada de la primavera amb aquest poema de Miquel Martí i Pol.

PROVES DE LLENGUA CATALANA: CONVOCATÒRIA DE MAIG DE 2019

La Direcció General de Política Lingüística obre una nova convocatòria de proves per obtenir els certificats de català dels nivells A2, B1, B2, C1, C2 i LA.

Termini d’inscripció: del 13 al 26 de març.

Dates de les proves escrites: el mes de maig.

• Dia 16: nivell B1, tarda
• Dia 21: nivell B2, tarda.
• Dia 25: nivells C1 i C2, matí.
• Dia 28: nivells A2 i LA, tarda.

* Proves orals: entre el 9 i el 17 de setembre.

Més informació: 

http://www.caib.cat/govern/sac/fitxa.do?codi=3671138&coduo=2390443&lang=ca

Rebel·lió, conte d'Anna M. Villalonga

Celebram el Dia de la Dona Treballadora amb aquest conte: Rebel·lió, d'Anna Maria Villalonga

Totes tres n’estaven ben tipes. La situació, en ple segle XXI, havia esdevingut intolerable. Se sentien aclaparades per la injustícia, de manera que van decidir reunir-se per estipular els punts bàsics a reivindicar. Després de llargues i profundes converses, van donar el vistiplau, per unanimitat, al següent manifest:

1. S’ha acabat passar per unes bledes assolellades durant generacions i generacions. A partir d’ara, farem el que voldrem.

2. Prou d’anar amunt i avall amb cistellets de pastissos. Prou de vagar esmaperdudes a l’espera d’uns certs individus de tons blavosos per tal de ser rescatades. Prou de jeure inconscients en llits de cristall o de fer migdiades eternes que no permeten gaudir de la vida.

3. Tema bosc. El bosc és un lloc magnífic per divertir-se. No un indret fosc i perillós que tothom, per reial decret, ha de témer.

4. No a la criminalització sistemàtica de les madrastres. N’hi ha de tota mena. Algunes, d’allò més simpàtiques i enrotllades, liberals amb el sexe i sense cap tipus de manies. Visca les madrastres solidàries! (crit de lluita necessari).

5. Reivindicació de la possibilitat de conviure amb bruixes i bruixots. Vergonya aliena pel fet que hagin estat des de sempre tan mal vistos.

6. Cal fer constar que les fades benèfiques també tenen vicis, defectes i manies. Algunes es fiquen el dit el nas, canten de pena, practiquen una màgia caducada i porten la vareta feta un nyap (subvencions per a la reeducació de les fades, urgència de nivell 1).

7. El problema gravíssim de la indumentària. On s’és vist com ens fan anar? Fora robes ridícules de nenes de parvulari!

8. Els amics són els amics. Ni caçadors, ni àvies, ni prínceps, ni altres elements similars. Cadascú tria amb qui vol estar i “punto pelota” (expressió usada perquè fa modern).

Després de l’escriptura del manifest, taxatiu i sense escletxes, les tres van signar-lo conjuntament. Tot seguit, en van enviar còpies a les editorials, als diaris (en paper i digitals), a les productores cinematogràfiques, als dibuixants, a les cadenes de televisió, empreses d'ebooks i responsables de pàgines web.

La festa es perllongà fins a altes hores de la matinada. Evidentment, la iniciativa s’havia de celebrar. L’enrenou en la boscúria va ser apoteòsic. Sense fades carrinclones ni estirats paios de color blau, la música eixordava la fauna i la flora. Fins i tot els trolls s’hi van afegir. El llop ballava com un esperitat amb una noia de cabellera desfeta; els set nans cantaven cançons tiroleses desafinant a causa de la ingesta descontrolada de licor de gerds; i la somnolenta, totalment desperta, menjava pomes del cistell de la bruixa, que explicava acudits verds a uns quants follets que reien com a bojos. La Blanca, al seu torn, s’havia mig enrotllat en un racó amb un furtiu estranger de barba espessa.

L’endemà, la clariana estava feta un desastre. L’herba es veia aixafada i sembrada d’ampolles buides, closques de cacauets, burilles de cigarretes. El guardabosc no se’n sabia avenir. De sobte, va distingir un objecte brillant. Era una delicada corona d’or, abonyegada i deslluïda, que havia perdut les pedres precioses. Al seu costat, una pila de roba rebregada, estripada i bruta. Estava per llençar, però, tot i així, hi va poder identificar, sorprès, algunes peces: un davantalet rosa, un vestit de seda de maniguetes bufades i una bonica capa, de gruixut feltre, amb una caputxeta ben vermella.